Portada Mapa web Contactar ESP CAT
Area Privada Clients
BIOACUSTIC
ESTORNELLS
Biologia i problemàtica
Eliminació de dormitoris urbans
Protecció de conreus
COLOMS
Biología i problemàtica
Control integrat
Captures
Esterilització
Gestió de colomars municipals
Materials per la protecció d'edificis
GAVINES
Biologia i problemàtica
Protecció de ports
Protecció de cobertes de naus
COTORRES
EXPERIÈNCIES
Control d'estornells
Control de gavines
BUTLLETINS DIVULGATIUS SOBRE PLAGUES D'AUS
Els estornells com ocell plaga
Com foragitar els estornells
Aspectes tècnics de les emissions bioacústiques per a foragitar estornells
Arrels de la plaga de coloms
El control de la plaga de coloms
Riscs sanitaris associats als gavians
Preguntes i respostes sobre la grip aviària.
SERVEIS
TÈCNIQUES UTILITZADES
ACCIONS DE CONTROL



Strict Standards: Only variables should be passed by reference in /home/vq1ix7hz/public_html/bioacustic.cat/smarty-2.6.2/Smarty_Compiler.class.php on line 775
Enviar pàgina. Imprimir

BUTLLETINS DIVULGATIUS SOBRE PLAGUES D'AUS

Arrels de la plaga de coloms



Columba livia

colom
Els coloms provenen del colom salvatge, anomenat colom roquer. El colom viu associat a l’espècie humana des de temps prehistòrics. A diversos indrets es poden veure encara colomars romans. El seu valor havia estat, i encara és a molts llocs, el ser un complement proteínic de la dieta a partir d’un aliment de poc cost que és el cereal caigut a terra als camps.

 

    • Biologia reproductiva
      El colom roquer fa dues o tres postes d’ous per any, però el colom urbà pot arribar fins a vuit en un cas extrem. Sovint una parella de coloms cova una niuada mentre encara alimenta els colomins de l’anterior. Això dóna al colom un gran potencial demogràfic -una de les característiques de les plagues -. Per això l’eliminació d’individus té tant poc èxit per al control del problema, ja que el buit que deixen, dóna lloc a un augment de l’èxit reproductiu que restituirà la població en el termini de pocs mesos o fins i tot de setmanes.

 

    • La colònia de cria
      El colom té l’instint d’anar a criar al lloc on va néixer, com la majoria de les aus. Si aquest lloc es tanca busca un punt el més a prop possible. Per als coloms urbans acostumen a ésser cases dels nuclis antics de ciutats i viles, però no sempre és així. En barris d’edificació nova, on se’ls faciliti aliment, poden colonitzar espais bastant inversemblants d’edificis: cel oberts, espais interior d’envans pluvials, finestres exteriors poc accessibles, cels rasos amb obertures, etz. Però el problema es fa més accentuat a les edificacions abandonades. Es formen grans colònies, acumulant-se excrement i altres residus de les aus. Sovint aquests edificis són poc practicables. La colonització accelera el seu procés de degradació, encomanant-lo fàcilment a edificis veïns.

      El tancament de colònies és sovint un treball complicat. Un recurs útil són les xarxes ornitològiques per a privar el pas per les obertures sense privar la ventilació.

 

    • Els llocs de repòs o aguait
      Ni els coloms, ni les aus en general, no van dormir al niu, que només serveix per a criar. Només si estan covant, depenent de l’hora el mascle és al niu i la femella s’espera, generalment a una cornisa davant o a l’edifici mateix, més tard ho faran a l’inrevés. Els dormidors nocturns són un problema, ja que a primera hora del matí, les aus acostumen a expulsar les excretes. En resulten afectades les façanes mateixes i també les voravies, apart d’algun ciutadà desafortunat que intercepta la trajectòria de caiguda.

      Es pot protegir una façana determinada mitjançant pues, fils tibants d’acer inoxidable, descàrregues electrostàtiques, sistemes per a foragitar, etc.

 

    • Els punts d’alimentació
      És on troben cada dia el seu menjar. En general es tracta de pa sec. Pitjor encara, alguns alimentador els mullen el pa perque no sigui tant sec. Aquest pa mullat és més insà per als coloms. Les aus beuen poc i mengen el gra sec. Si se’ls mulla el pa se’ls forma amoníac al tub digestiu. Però per altra part, el pa mullat es més fastigós quan es troba per terra, embruta les places i pot provocar relliscades.

      Als punts d’alimentació, a les restes de pa i altres aliments, s’hi afegeixen els residus que inevitablement acompanyen la freqüentació de coloms, i inevitablement, aus en mal estat sanitari que ja no tenen esma de marxar.

 

    • Risc sanitari
      Els coloms urbans pateixen força malalties, que, per sort, difícilment trameten a les persones. Càndides, salmonelles i psitacosi són les que podrien eventualment compartir. El risc sanitari és baix, però no nul.






BIOACÚSTIC · Control de Plagues d'aus
Ametller, 39 Baixos | Igualada | 08711 | Barcelona · Tel. 938045704 · Fax 938055171
www.bioacustic.cat · bioacustic@ambiens.cat · credits · avís legal · darrera actualització 07/07/2015